Facebook: perills i oportunitats

Cada vegada és més interessant l'intens debat que es genera fins i tot de forma distesa, en el si d'un grup d'amics, i que divideix la societat entre detractors i defensors del Facebook. Més enllà de l'opció personal de fer-se un perfil de Facebook, tothom coneix amics que vibren amb aquesta xarxa social que últimament està creixent amb força a casa nostra, així com d'altres que són autèntics detractors del nou entorn virtual que està creant aquest portal i ens n'adverteixen de les maldats. Després d'haver mantingut algunes converses entorn aquesta qüestió, faig un recull dels meus pensaments sobretot encarats a respondre amb arguments sòlids la visió apocalíptica i negativa que alguns tenen del Facebook.

El fenomen "Gran Germà" no el crea internet, ni tampoc el Facebook. La sensació de vigilància i control que pot generar el fet de tenir penjades a internet algunes dades personals inquieta a moltes persones. En aquest sentit, la idea de Gran Germà d'Orwell és molt encertada per resumir la desconfiança que desprenen arguments com ara "ho saben tot de tu, i amb les teves dades en poden fer el què vulguin". Sense despreciar el valor que tenen les dades del Facebook per estudis comercials, per exemple, no crec que existeixi cap Gran Germà disposat a controlar les nostres vides a través de la informació de les xarxes socials. Al meu parer és, simplement, una idea propera a la paranoia que conecta prou bé amb el següent paràgraf.

Un clàssic: resistència al canvi. Ha passat amb totes les innovacions tecnològiques al llarg de la història, i seguirà passant pels segles dels segles, amén. No és dolenta la desconfiança inicial cap a tot allò nou, que ens desconcerta. Ara bé, cal reconèixer que el que en realitat ens desconcerta és el nostre propi desconeixement cap aquella nova realitat, i no la nova realitat en sí. Sense anar més lluny, l'aparició de la telefonia va provocar grans reticències en referència al control que algun "Gran Germà" pogués fer de les converses, descobrint tots els nostres secrets. Ara tothom s'explica la vida amb la gent de confiança a través del telèfon (sigui fix o sigui mòbil) i que jo sàpiga ningú interpreta l'ús d'aquesta tecnologia com un gran perill que cal refusar de totes totes. A mesura que passi el temps, la confiança amb les xarxes socials d'internet augmentarà.

Responsabilitat individual vs responsabilitat col·lectiva. Hi ha dos principis bàsics del Facebook: només veu el meu perfil la gent que he agregat, i jo penjo al Facebook els continguts sobre mí que jo mateix vull. Així doncs, en el cas que tenir un perfil al Facebook suposés alguns perills importants, estic segur que tenint en compte aquests dos principis els podem evitar. Amb això prioritzo la responsabilitat individual (que poca gent vol assumir mentre es dedica a tirar pilotes fora) per davant de la responsabilitat col·lectiva (que està molt de moda invocar com si no fos necessari que cadascú es cuidi de les seves coses). Només em veuràs el que t'ensenyi, i si t'ho ensenyo tot de ben segur que no t'estaràs de mirar.

Potenciem les oportunitats, minimitzem els perills. Alguns expliquen que si, per exemple, has matat algú i ho publiques al Facebook, segur que et venen a buscar. Si això es vol interpretar com un perill de les xarxes socials, deixeu que ho reinterpreti com una oportunitat: algú que ha matat una altra persona no pot ser que volti lliurement pel món. Si el Facebook ens ajuda a engarjolar-lo, millor que millor.

Un exemple molt més real el llegia fa uns dies a La Vanguardia, i em va sorprendre el punt de vista del diari sobre la qüestió. En un exemple per mostrar els grans perills del Facebook, La Vanguardia explicava que un pobre noi el van fer fora de la seva feina pel següent: un dia no havia anat a treballar dient al seu cap que estava malalt; durant aquell mateix matí, el mencionat treballador va escriure al Facebook que es trobava a casa recuperant-se de la ressaca. El seu cap ho va llegir (perquè el tenia agregat com a amic, cosa que el treballador evidentment ja sabia) i així es va arribar a l'acomiadament. La Vanguardia semblava posar-se de part del treballador, que havia estat víctima dels perills del Facebook. Jo crec que va ser víctima de la seva pròpia astúcia, i que l'existència del Facebook va permetre a l'empresari desfer-se d'un mal treballador. La veritat, ho trobo ben just. És un exemple ben clar de com traduir pretesos perills del Facebook en fabuloses oportunitats.